HOMENATGE
A CATALUNYA
Un viatge al cor de la revolució i la guerra espanyola
Una pel·lícula documental de Frédéric Goldbronn adaptació de la història homònima de George Orwell,
amb la veu de Bruno Podalydès.
Música original composta i interpretada per : Catherine Delaunay (clarinets), Bruno Ducret (violoncel, guitara), Tony Hymas (piano), Guillaume Séguron (contrebaix) i produït per Jean Rochard (nato).
Produït per Les Films d’Ici, amb la participació del canal Histoire, l’associació 24 août 1944 i REDHIC.
Convocatòria de crowdfunding
Homenatge a Catalunya relata la implicació de l’escriptor George Orwell en la revolució i la guerra civil espanyola. Es tracta d’un llibre embruixat d’imatges, que trobem als informatius cinematogràfics i en particular als reportatges filmats pels operadors anarquistes de la CNT a Barcelona i al front d’Aragó. Explorant aquestes imatges, la pel·lícula pretén compartir l’experiència d’Orwell a Espanya a través d’una nova experiència, una experiència de cinema.
La pel·lícula
Del llibre…
Homenatge a Catalunya és alhora un testimoni personal i una mirada política sobre la revolució i la Guerra Civil espanyola. Es va enrolar a finals de desembre de 1936 a la milícia del POUM, partit marxista antiestalinista, gràcies als seus contactes a Anglaterra, i Orwell va lluitar al front d’Aragó fins a finals d’abril de 1937. Després del descobriment entusiasta de la revolució a Barcelona, va viure la misèria, però també la fraternitat que regnava a les milícies obreres, que segons ell eren « una mena de microcosmos d’una societat sense classes ». Durant un permís, va tornar a Barcelona on, a principis de maig, els estalinistes aliats amb els partits de la burgesia republicana van intentar desarmar els anarquistes, que encara controlaven molts sectors estratègics, provocant una setmana d’enfrontaments. Pocs dies després del seu retorn al front, una bala feixista li va travessar la gola i va ser evacuat a l’hospital militar de Tarragona. Mentre, a Barcelona, la caça dels “trotskistes-nazis” és rabiosa. El POUM és il·legalitzat, els seus activistes empresonats o assassinats. La ciutat encantada de les primeres pàgines del llibre s’ha convertit en un infern on els agents d ’Stalin regnen amb terror i bogeria. Buscat per la policia i encara afònic degut a la seva ferida, a les nits Orwell s’ha d’amagar com un delinqüent en esglésies en ruïnes i no té més remei que fugir d’Espanya amb la seva dona Eileen, que treballava al POUM a Barcelona, disfressats de rics turistes anglesos.
El temps dels somnis, el temps de la guerra, el temps de la traïció, Homenatge a Catalunya explica en tres actes una tragèdia, que és la de l’Espanya antifeixista però també la del moviment obrer internacional i la d’Europa, ja que la guerra civil apareix com un assaig general de la Segona Guerra Mundial.
« He vist coses meravelloses i per fi crec realment en el socialisme, cosa que mai m’havia passat abans », va escriure Orwell al seu retorn d’Espanya. Si la seva experiència el deixa amb una fe “no només no minvada sinó augmentada, en la dignitat dels éssers humans”, li inspira, per contra, un horror definitiu pel model totalitari i l’aparell propagandístic, que expressarà en mode al·legòric per denunciar la revolució traïda a Animal Farm i en l’anticipació distòpica de 1984, però fins i tot llavors, com el seu heroi Winston, dirà « si hi ha esperança, és entre els proletaris ».
Com que denunciava la política de Stalin a Espanya, Homenatge a Catalunya, quan es va publicar l’abril de 1938, va topar amb el silenci o l’hostilitat d’una bona part de la crítica d’esquerres. Si el llibre s’ha convertit avui en un clàssic, aclamat per la seva profunditat i lucidesa, és perquè les condicions polítiques de la seva recepció han canviat (« Orwellià » s’ha convertit en un adjectiu en el llenguatge quotidià i el model soviètic en antigalla), però sobretot perquè la força de la seva escriptura li permet de resistir el temp.
…a la pel·lícula
Orwell va escriure Homenatge a Catalunya a partir de materials proporcionats per la seva memòria, els seus quaderns havien estat confiscats per la policia durant una batuda a la seva habitació de l’hotel a Barcelona. Es tracta d’un llibre obsessionant d’imatges, que trobem als informatius cinematogràfics i en particular als reportatges filmats a Barcelona i al front d’Aragó pels operadors de la CNT, el poderós sindicat anarquista que controlava la indústria cinematogràfica a Catalunya. Durant la guerra civil, la CNT va produir prop de 200 reportatges i curtmetratges documentals, que van ser muntats i sonoritzats a Barcelona i després emesos com a primera part del programa als cinemes, deixant a la posteritat un recull excepcional sobre la única revolució proletària occidental. del segle XX.
Com que els protagonistes estan atrapats en el moment de l’esdeveniment i no saben què passarà després, aquestes imatges romanen invariablement en el present, un present que tendeix cap a un futur (la creença dels revolucionaris espanyols en « un altre futur »). Tretes de la història del narrador, ens arriben tanmateix com a records, instants que retornen ; la memòria d’un temps que no vam viure, però del qual som els hereus, la memòria dels vençuts. Una memòria que també qüestiona implícitament el nostre present, aquest segle XXI distòpic on Orwell sembla més present que ma.
El guió de la pel·lícula Homenatge a Catalunya va obtenir la beca Scam, Brouillon d’un rêve (Esborrany d’un somni), i guanyar el Gran Premi al projecte de documental històric al Rendez-vous de l’histoire de Blois el 2023.
Teaser (versió francesa)
EL DIRECTOR
Frédéric Goldbronn va descobrir les imatges de la revolució espanyola el juliol de 1977 a Barcelona, quan, com a jove activista llibertari i fervent lector d’Homenatge a Catalunya, va participar a les Jornadas libertarias internacionales, quan l’anarquisme espanyol semblava renàixer de les seves cendres, després de quaranta anys de dictadura..
Format en cinema documental a l’Ateliers Varan a principis dels noranta, llaura tossudament en la seva filmografia un solc de cinema que busca, seguint les petjades de Walter Benjamin, « la porta estreta del passat » explorant les seves traces, un cinema que construeixi el seu imaginari de la part documental que el va constituir.
Filmografia
ELS FANTASMES DEL SANATORI
(2020, 59 min.)
“A les pel·lícules del cineasta, són les imatges del passat les que tornen a la vida. Els fantasmes del sanatori provoquen una doble resurrecció : la del sanatori estudiantil de Saint-Hilaire-du-Touvet a Isère així com la presència entre els seus murs d’un escriptor il·lustre, Roland Barthes. Frédéric Goldbronn insufla una força hipnòtica a la seva pel·lícula, que pren els adorns d’una partitura musical. » (Eva Markovits, revista Images documentaires)
CARES D’UN ABSENT
(2013, 95 min.)
“Estic profundament emocionat per aquesta recerca que deixa a una dona amb el seu costat fosc, les seves ferides, el preu d’una llibertat que en aquell moment era inacceptable. Aquest acte d’amor que uneix els seus cinc fills separats al voltant de la mare del director també qüestiona els vincles familiars, maternals i germans. Això és meravellós. » (Annie Ernaux)
L’ANY VINENT, LA REVOLUCIÓ
(2010, 71 min.)
“L’any vinent, la revolució és una pel·lícula dedicada a Maurice Rajsfus. Si els anarquistes i tots els entusiastes de la llibertat coneixen bé Maurice a través de la seva cinquantena d’obres antiautoritàries i anticolonialistes, així com dels seus articles a les columnes de Le Monde Libertaire, sabem molt menys de la història íntima de l’autor. Gràcies a aquesta pel·lícula, l’error es corregeix. » (Le Monde libertaire)
LA MATERNITAT D’ELNE
(2002, 56 min.)
« La maternitat d’Elna apareix avui com una aberració lluminosa, un santuari inesperat enmig de l’infern representat pels camps d’internament d’Argelers, Gurs, Ribesaltes o Sant-Cebrià. » (Télérama)
DIEGO
(1999, 40 min.)
“Com, des de les profunditats d’un bar de Barcelona, un vell, que no ha renunciat a res, reviu l’única revolució proletària occidental, la del juliol de 1936, la que després descriuria l’escriptor George Orwell en el seu Homenatge a Catalunya. » (Edouard Waintrop, Libération)
GEORGES COURTOIS, CARRES D’UN REFRACTOR
(1996, 52 min.)
« Aquest documental rodat amb una simpatia evident s’enfronta al reclús rebel i descarat, que fa tot el possible per demostrar que no s’ha trencat, amb imatges del seu passat, de la seva infantesa, amb els breus moments de felicitat viscuts entre dues estades a la presó. Però sobretot dóna veu a la seva dona, magnífica, afligida i tendra. » (Le Monde)
LA producció
La pel·lícula, amb una durada prevista de 60 minuts, està produïda per Richard Copans de la productora Films d’Ici, amb aportacions del canal Histoire i del fons de suport del CNC. Les imatge d’arxiu i pel·lícules de la CNT són coproduïdes per l’associació 24 août 1944 i REDHIC (Recerca i documentació d’història contemporània), que les distribueix a França.
El pressupost total de la pel·lícula és de 80.000 euros. La producció ha recaptat 65.000 euros fins avui. Encara falten 15.000 euros per disposar de més temps de muntatge, obtenir arxius addicionals a les agències, fer els retocs finals i, en particular, el muntatge de so que té un paper essencial en aquesta pel·lícula.
Convocatòria de crowdfunding
És per això que llencem una convocatòria de finançament participatiu i activista, que creiem que es correspon amb l’esperit i la forma d’aquest documental.
Esperem recaptar 15.000 euros amb aquest micromecenatge i així poder completar la pel·lícula.
Els col·laboradors rebran un enllaç a la pel·lícula, així com una invitació a les previsualitzacions.